31 d’oct. 2008

Com un peix que s'escapa

I la noia va pujar a la superfície per mirar el noi d'amagat, en silenci... El va mirar una estona, intrigada i curiosa, també impacient i amb ganes de ser descoberta. No se'n va poder estar i va dir-li alguna cosa, fluixet, tan fluixet que gairebé no va sonar. Però el noi ho va sentir i la va veure, es van creuar la mirada, un instant, en el mateix moment en què la noia, com un peix que s'escapa, ja tornava al fons del mar.

29 d’oct. 2008

Els ulls cansats

Té els ulls tan cansats que quan els tanqui ja no els podrà obrir més.

Mentrestant...

El senyor de la gorra vermella em va deixar baixar al fons del mar. Em va dir que no tingués por, que no passaria res, que tot aniria bé i que si hi havia algún problema ell m'ajudaria. També em va dir que vigilés amb les sirenes, que enreden molt. Em va recomanar que si en trobava una no l'havia d'escoltar ni mirar als ulls, no li havia de fer cas, simplement havia de donar-li l'esquena i fer com si no l'hagués vist. Em va dir que la immersió seria curta, només una estona. Em va dir que sempre recordaria aquell moment, intens, aquella primera vegada. I així ho recordo, ara mateix, tan a prop que encara estic sota l'aigua, esperant que alguna sirena m'agafi del peu i se m'emporti allà al fons, allà a dins, al final, al lloc on s'acaba el mar i comença una altra cosa, una cosa que no conec i que em moro per arribar a veure.

Només quan arribi aquest dia podré saber què hi ha a l'altre costat. Mentrestant ho imaginaré, ho somniaré, m'ho inventaré...

28 d’oct. 2008

Capítol 5. Paraules


No només hi ha imatges, les imatges de les cintes o de les fotos, el rastre de les noies també es compon de paraules, escrites i dites. És per això que el noi les escolta i les llegeix. Són paraules que diuen molt. Hi ha el diari, les anotacions del viatge, que el noi s'entreté a llegir silenciosament. També hi ha dues cartes, de fa temps, de les noies petites, que igualment llegeix amb l'afany de trobar-hi alguna cosa. I hi ha un poema... Però també hi ha silenci, l'absència de paraules, gairebé l'absència de les noies, el seu son etern. El noi tem aquest silenci i l'omple amb imatges, endavant i enrere, amb pensaments i amb un temps que passa sense repòs, dilatat, cada dia més mort.

Llegeixes igual que respires

Agafes les paraules perquè estan vives, les agafes perquè les vols. Necessites tenir-les a la vora, a tocar, sentir-les i saber-les ben a prop, ben endins. Et fan riure i et fan pensar, et fan mal i et fan cridar. Les escrius, les guardes, les esborres, les oblides... Les llegeixes i les tornes a llegir. Encara que punxin les estimes, encara que t'ofeguin les necessites. Les dius i les sents. Llegeixes igual que respires.

19 d’oct. 2008

Capítol 4. Irene


El noi pensa la Irene, la imagina. Intenta esbrinar qui és aquesta noia, com se sent, què fa. Observa que és més discreta que la María, més tímida, que passa gairebé de puntetes, que sovint és ella qui grava amb la videocàmera i per això no la veu. És la noia que congela el temps. És la noia que, en bona part, ha portat fins al noi tota aquesta memòria íntima i personal. És la Irene, l'altra noia, aquella que quan es comença a recordar desapareix i ja no hi és.

Aquesta nit

Aquesta nit he vist un lloc on les coses es mouen endavant i enrere, on tot passa sense aturar-se, on tot comença on acaba i acaba on comença, on no hi ha temps per al temps... Aquesta nit he vist un lloc que m'ha agradat, he decidit quedar-m'hi.

El vent que vols...

Bufa el vent, bufes tu. Voles amunt i no tens por. No pateixes, no caus. Plores una mica, només una mica, de tan contenta, de tan feliç, de tan lluny que has arribat. Agafes aire, respires vent, i la boca freda, gelada, i la cara, i la última llàgrima que ja s'asseca. Només tu i el cel. I el mar. Bufa el vent, el vent que vols, el vent que ets.

18 d’oct. 2008

Els ulls tancats


La Irene i la María expliquen un conte entre les dues, l'inventen sobre la marxa. És la història d'una nena que s'assembla a elles, o potser la història d'una nena a qui es voldrien assemblar.

17 d’oct. 2008

Peso mucho


Simplement tenia ganes de tirar-te a la piscina vestida. Mullar-nos. M'ha agradat. M'ha agradat jugar a ofegar-te, mossegar-te, fer-te pessigolles. M'ha agradat estar a la piscina amb tu. Ara pesem més...

16 d’oct. 2008

El cel al damunt

Un dia, no sé quan, no sé com, el cel em caurà al damunt. Serà el final. Em caurà de tant mirar-lo. Em caurà i em farà bé. Una fredor que mata em pujarà per tot el cos, serà un instant. Els ulls oberts, per sempre més. I un núvol de cotó fluix que abans no hi era.

13 d’oct. 2008

L'infinit

És tan llarg que ni comença ni acaba. I pensar-lo fa mal i deixa ferida...

Un gust dolç de quan era petita

Beure cola a l'estiu, a l'ombra, a tocar de la platja, amb gel i llimona, beure cola a poc a poc, beure cola i escoltar el so del mar, de les onades que arriben a la sorra, moure els glaçons quan ja s'acaba, menjar-se'n un, ben fred, la boca freda, encara amb gust a cola, però tot és aigua, i la llimona, sencera, mastegar-la tota lentament.

I
em mullo els llavis i sento un gust dolç de quan era petita.

La senyora de la cistelleria

La senyora de la cistelleria diu que Eivissa era millor abans, molt millor. Diu que ara hi ha massa gent, massa festa. Hi ha massa tonteria. La María li vol fer una fotografia i ella diu que no, que no vol sortir, que li fa vergonya, que potser uns anys abans encara li hagués dit que sí, però que ara no, que ja no té edat per aquestes coses, que ja és gran...

La María no li fa cas i li diu que segur que sortirà molt guapa, tan guapa com és. I fa la fotografia. I un fantasma apareix a la imatge, tot de llum. I amb una veueta trencada torna a dir que Eivissa era millor abans.

12 d’oct. 2008

Capítol 3. María


El noi pensa la María, la mira i la reconstrueix. El seu viatge, la seva immersió al món de les dues noies passa avui per fixar-se concretament en la María. Com sempre, a través de les imatges de les cintes, a través d'un rastre imprevist, el noi s'acosta a la figura de la María amb l'esperança de sentir-la a prop, amb la intenció de reflexionar sobre ella i entendre-la, des de dins però també des de fora. Avui, una vegada més, les absències són presències.

6 d’oct. 2008

No sé on

Me'n vaig, no sé on. Me n'he anat, no sé on. Em sento bé, em sento. Estic aquí, estic allà, estic endins. Estic en una piscina, sóc l'aigua. Estic en una piscina, sóc el mar. Aigua salada, aigua calenta, la lluna al cel; tot és silenci. Podria dormir, podria somniar, podria flotar... Podria. No sé on, vull anar, vull nedar, vull volar. No sé on, vull estimar. Em sento bé, em sento. Estic en una piscina, no sé on.

5 d’oct. 2008

Capítol 2. Fantasmes


El noi comença la seva immersió personal. Descobreix el tresor, que no és una altra cosa que memòria, la memòria de dues noies que estan de vacances; un tresor íntim en forma de cintes de vídeo, de pàgines escrites d'un diari conjunt, de fotografies, de cartes... Tot un món, un món que el noi es disposa a observar, mentre les dues noies, imatges dins la imatge, dins un temps congelat, se li apareixen com dos fantasmes a l'espera d'una nova vida.

4 d’oct. 2008

Una cara sense ulls

Una cara. Una cara sense ulls, una cara sense boca, una cara sense nas. Només una cara. I un fantasma... I les coses es mouen al seu davant, al seu costat, dins el seu món, com figures borroses que no pot atrapar.

Una cara sin ojos que mira, un fantasma que sin ver nada lo ve todo.

1 d’oct. 2008

La càmera mira sola

Puc mirar cap a un altre lloc, que la càmera mira sola; però amb mi... La tinc a les mans. Intento mirar totes aquelles coses que se li escapen, tot allò que no aconsegueix capturar. Intento mirar les moltes coses que queden fora de la imatge, que no hi entren, que no travessen el mirall. Els meus ulls miren enllà, lluny, endins. Estic tranquil·la... Sé que quan la càmera m'ensenyi les seves imatges, les coses que ha vist, m'ensenyarà també tot allò que no ha pogut veure, tots aquells detalls que només he vist jo amb els meus ulls. La càmera mira sola, amb mi. Només perquè vull, la càmera mira sola...