25 de nov. 2008

Càsting de la María


El dia que la María va voler entrar dins el projecte. Només havia d'anar a un lloc, parlar una mica d'ella mateixa davant una càmera i mirar una fotografia, explicar-la, dir què l'hi suggeria. Va ser la primera a venir i quan va marxar, el personatge ja era seu.

12 de nov. 2008

Capítol 7. Mort


Avui és el final, és la mort. El noi mira l'última cinta de les noies, el darrer fragment. Tot s'acaba, només per poder tornar a començar. El noi encén la videocàmera i grava; davant seu, un mar per descobrir...

Tant de temps

Has viscut tant, has tingut tantes emocions... T'has enamorat de tot. Ara viuràs una nova vida, una nova oportunitat, una altra cosa que encara no saps què és. Ara et sentiràs diferent i recordaràs com eres, què feies, què senties. Viuràs de nou, per tornar a marxar, i avançaràs per un camí de llum i de records. I algún dia tot es fondrà, s'esfumarà... I t'apagaràs. I tardaràs tant de temps a oblidar-ho...

10 de nov. 2008

Me voy a compartir


La Irene fa de María. Es posa les ulleres de bussejar i juga a ser ella.

2 de nov. 2008

Capítol 6. Aigua


L'aigua embolica les noies, les mou i les porta fins al noi, com dues sirenes dins una peixera, com dues figures atrapades dins un televisor. El noi no deixa d'observar-les, les pensa i juga a imaginar que neda amb elles, que és al mar de la memòria, que les mira, que les pot tocar. Somnia que travessa els límits de la pantalla i els límits del temps, somnia que la il·lusió s'ha fet realitat. Però també dubta i toca de peus a terra. I pensa que a l'aigua només hi ha records, temps congelat, com el rastre d'aquelles històries entre sirenes i pescadors.

El cinema de Truffaut


La María parla del cinema de François Truffaut.

I t'abraço perquè plores...

L'abraçada, el silenci, una estona, la respiració, la teva olor, el teu cos. El temps que s'atura, el temps que corre. Les coses que hem fet i les coses que hem de fer. Tota la tarda parlant, tota la tarda escoltant. El mar, el cel, el vent que bufa, els núvols que passen. Només una altra abraçada ens pot separar. I t'abraço perquè plores, però si no també.

1 de nov. 2008

Una mossegada

T'agafo la cama, m'acosto, obro la boca i et mossego. Gust a piscina, gust a la teva cama, gust a l'aigua salada del mar que no està al mar, que està a la piscina. Una mossegada que em surt de dins, perquè en tinc ganes, una mossegada que et vull fer; marcar-te les dents, deixar-te un senyal, una estona, tocar-la amb la punta dels dits, sentir-ne el relleu, mirar com desapareix... Una mossegada per a tu, perquè sí, perquè t'agrada, perquè vull que me la tornis, ara, després.

Tocar les paraules, agafar-les

Tocar les paraules, agafar-les, escoltar-les, sentir com es mouen... Podria passar tota una vida llegint-vos, resseguint les paraules que heu deixat pel camí, perdent-me pel rastre de les vostres històries. Podria passar més d'una vida intentant saber què us ha portat fins aquí, podria deixar de ser dues i tres vegades, i més, i encara més, i mai no voldria fer-me enrere, i només voldria trobar-vos.