tag:blogger.com,1999:blog-38750289511143912282024-02-19T12:12:49.027+01:00Irene i MaríaUna sèrie de La càmera enamoradaLa càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.comBlogger60125tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-82736095222073846152008-11-25T15:14:00.002+01:002008-12-04T12:20:18.004+01:00Càsting de la María<div style="text-align: center;"><object height="302" width="400"><param name="allowfullscreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=2341962&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1"><embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=2341962&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" height="302" width="400"></embed></object><br /></div><div style="text-align: justify;">El dia que la María va voler entrar dins el projecte. Només havia d'anar a un lloc, parlar una mica d'ella mateixa davant una càmera i mirar una fotografia, explicar-la, dir què l'hi suggeria. Va ser la primera a venir i quan va marxar, el personatge ja era seu.</div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-4170584836586620712008-11-12T14:57:00.001+01:002008-11-25T11:43:52.274+01:00Capítol 7. Mort<div style="text-align: center;"><object height="302" width="400"><param name="allowfullscreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=2194024&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1"><embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=2194024&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" height="302" width="400"></embed></object><br /></div><div style="text-align: justify;">Avui és el final, és la mort. El noi mira l'última cinta de les noies, el darrer fragment. Tot s'acaba, només per poder tornar a començar. El noi encén la videocàmera i grava; davant seu, un mar per descobrir...<br /></div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-11932184106046880062008-11-12T14:45:00.005+01:002008-11-12T14:56:14.618+01:00Tant de temps<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGMPDRCc3SMqEIpZuGcBMOKmj3_MsSacjHDcZUlke81YnsKHi3hKfUO9l6B74zwQEHLlg_9arrxWE7gMoe1JPNULRY59CgCEOC9sVGIHARpG_P043K9J5aUshGHMO0OoX-I0QtJnMRTy0/s1600-h/53.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 270px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGMPDRCc3SMqEIpZuGcBMOKmj3_MsSacjHDcZUlke81YnsKHi3hKfUO9l6B74zwQEHLlg_9arrxWE7gMoe1JPNULRY59CgCEOC9sVGIHARpG_P043K9J5aUshGHMO0OoX-I0QtJnMRTy0/s400/53.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5267769052549493474" border="0" /></a>Has viscut tant, has tingut tantes emocions... T'has enamorat de tot. Ara viuràs una nova vida, una nova oportunitat, una altra cosa que encara no saps què és. Ara et sentiràs diferent i recordaràs com eres, què feies, què senties. Viuràs de nou, per tornar a marxar, i avançaràs per un camí de llum i de records. I algún dia tot es fondrà, s'esfumarà... I t'apagaràs. I tardaràs tant de temps a oblidar-ho...<br /></div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-65657110056410092192008-11-10T11:42:00.004+01:002008-11-10T11:51:45.425+01:00Me voy a compartir<div style="text-align: center;"><object height="302" width="400"><param name="allowfullscreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=2194950&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1"><embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=2194950&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" height="302" width="400"></embed></object><br /></div><div style="text-align: justify;">La Irene fa de María. Es posa les ulleres de bussejar i juga a ser ella.<br /></div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-25222712593915199712008-11-02T14:53:00.004+01:002008-11-04T10:46:26.514+01:00Capítol 6. Aigua<div style="text-align: center;"><object height="302" width="400"> <param name="allowfullscreen" value="true"> <param name="allowscriptaccess" value="always"> <param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=2131747&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1"> <embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=2131747&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" height="302" width="400"></embed></object><br /></div><div style="text-align: justify;">L'aigua embolica les noies, les mou i les porta fins al noi, com dues sirenes dins una peixera, com dues figures atrapades dins un televisor. El noi no deixa d'observar-les, les pensa i juga a imaginar que neda amb elles, que és al mar de la memòria, que les mira, que les pot tocar. Somnia que travessa els límits de la pantalla i els límits del temps, somnia que la il·lusió s'ha fet realitat. Però també dubta i toca de peus a terra. I pensa que a l'aigua només hi ha records, temps congelat, com el rastre d'aquelles històries entre sirenes i pescadors. </div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-4016922032801791262008-11-02T14:51:00.002+01:002008-11-04T10:46:51.708+01:00El cinema de Truffaut<div style="text-align: center;"><object height="302" width="400"> <param name="allowfullscreen" value="true"> <param name="allowscriptaccess" value="always"> <param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=2131494&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1"> <embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=2131494&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" height="302" width="400"></embed></object><br /></div><div style="text-align: justify;">La María parla del cinema de François Truffaut.<br /></div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-72039624315634145812008-11-02T14:50:00.001+01:002008-11-02T14:50:02.678+01:00I t'abraço perquè plores...<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqsSVZUudTCC4CCAzPxn1pupSfb8y94yb7qjG1_drRb4UQfuzOfElCj-P8gMWTlNN3Sg2U9Tz2mFlKCxMEEY8u1GCd8KWZdZCzL3pMe1ATAB4TZpjtpiKW4xC6DCTepJ0vu_VAaJloohY/s1600-h/52.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 270px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqsSVZUudTCC4CCAzPxn1pupSfb8y94yb7qjG1_drRb4UQfuzOfElCj-P8gMWTlNN3Sg2U9Tz2mFlKCxMEEY8u1GCd8KWZdZCzL3pMe1ATAB4TZpjtpiKW4xC6DCTepJ0vu_VAaJloohY/s400/52.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5264036381163540850" border="0" /></a>L'abraçada, el silenci, una estona, la respiració, la teva olor, el teu cos. El temps que s'atura, el temps que corre. Les coses que hem fet i les coses que hem de fer. Tota la tarda parlant, tota la tarda escoltant. El mar, el cel, el vent que bufa, els núvols que passen. Només una altra abraçada ens pot separar. I t'abraço perquè plores, però si no també. </div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-66221845404982327552008-11-01T17:42:00.008+01:002008-11-01T18:13:18.660+01:00Una mossegada<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCzOYu_uGP88EOf3br10iYh-_dWqIZC_zSfMM97uUuljGDytLncMRtCrsDW8KnJJnBRu2lbCAN3n8H1KZf9_WXmAL9W9zw11X7MT6qvZneVIzFWbsGmCkCdPdDmfumJTpTWbYg-WIlyKs/s1600-h/51.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCzOYu_uGP88EOf3br10iYh-_dWqIZC_zSfMM97uUuljGDytLncMRtCrsDW8KnJJnBRu2lbCAN3n8H1KZf9_WXmAL9W9zw11X7MT6qvZneVIzFWbsGmCkCdPdDmfumJTpTWbYg-WIlyKs/s400/51.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5263732609318624210" border="0" /></a><span style="font-style: italic;">T'agafo la cama, m'acosto, obro la boca i et mossego. Gust a piscina, gust a la teva cama, gust a l'aigua salada del mar que no està al mar, que està a la piscina. Una mossegada que em surt de dins, perquè en tinc ganes, una mossegada que et vull fer; marcar-te les dents, deixar-te un senyal, una estona, tocar-la amb la punta dels dits, sentir-ne el relleu, mirar com desapareix... Una mossegada per a tu, perquè sí, perquè t'agrada, perquè vull que me la tornis, ara, després.</span><br /></div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-52995999039897335762008-11-01T13:43:00.006+01:002008-11-01T13:56:34.738+01:00Tocar les paraules, agafar-les<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaTsmRGmRWWdhQlU20qqyJ8EI6ljA4gOd5H30oxf9KFU-jT7JQEgTO248O1VqWKjnNUDmU_VOkNV6euqULzU53E9Qc-9fgu94dut6GSiQJb-QfVVvajSXIIy8F4CHCJwu7Uau6qloeMss/s1600-h/50.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 270px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaTsmRGmRWWdhQlU20qqyJ8EI6ljA4gOd5H30oxf9KFU-jT7JQEgTO248O1VqWKjnNUDmU_VOkNV6euqULzU53E9Qc-9fgu94dut6GSiQJb-QfVVvajSXIIy8F4CHCJwu7Uau6qloeMss/s400/50.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5263671150077457506" border="0" /></a><span style="font-style: italic;">Tocar les paraules, agafar-les, escoltar-les, sentir com es mouen... Podria passar tota una vida llegint-vos, resseguint les paraules que heu deixat pel camí, perdent-me pel rastre de les vostres històries. Podria passar més d'una vida intentant saber què us ha portat fins aquí, podria deixar de ser dues i tres vegades, i més, i encara més, i mai no voldria fer-me enrere, i només voldria trobar-vos.</span><br /></div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-85600330386285367902008-10-31T14:05:00.013+01:002008-11-01T13:22:08.766+01:00Com un peix que s'escapa<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRVLPlrGmN_Qeg_HkcesZbjbVREV6HhAk46f9l_qVoK7tbDOQklnOu_gnkWI8r7JhMfBA11p7IDlW_i1Uthd_eZIy6yA-IFKKKRRy7GUIcM20jiv4Ep7tl5oFzW9Hxzkg57bm9w_g721I/s1600-h/49.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRVLPlrGmN_Qeg_HkcesZbjbVREV6HhAk46f9l_qVoK7tbDOQklnOu_gnkWI8r7JhMfBA11p7IDlW_i1Uthd_eZIy6yA-IFKKKRRy7GUIcM20jiv4Ep7tl5oFzW9Hxzkg57bm9w_g721I/s400/49.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5263306834778791266" border="0" /></a>I la noia va pujar a la superfície per mirar el noi d'amagat, en silenci... El va mirar una estona, intrigada i curiosa, també impacient i amb ganes de ser descoberta. No se'n va poder estar i va dir-li alguna cosa, fluixet, tan fluixet que gairebé no va sonar. Però el noi ho va sentir i la va veure, es van creuar la mirada, un instant, en el mateix moment en què la noia, com un peix que s'escapa, ja tornava al fons del mar.<br /></div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-84810724637921800542008-10-29T10:34:00.005+01:002008-10-29T10:38:00.637+01:00Els ulls cansats<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioX2ziLd3Rst2NsQB4AlkJNwG74idjq2XdKKdG1Ww1lmAmE6xo-yexd1Vc9r54fvD09KuyVzV-JJ8dQKwyLM6Sow7vUelY-O-oHAYd1dW46_7bJppTwMfvtKt5_667SWfSf52FXyk-_80/s1600-h/48.png"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioX2ziLd3Rst2NsQB4AlkJNwG74idjq2XdKKdG1Ww1lmAmE6xo-yexd1Vc9r54fvD09KuyVzV-JJ8dQKwyLM6Sow7vUelY-O-oHAYd1dW46_7bJppTwMfvtKt5_667SWfSf52FXyk-_80/s400/48.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5262507224952654258" border="0" /></a>Té els ulls tan cansats que quan els tanqui ja no els podrà obrir més.<br /></div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-30917824306200357232008-10-29T09:47:00.013+01:002008-10-29T10:33:13.288+01:00Mentrestant...<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz00SDojbhFttBGPX680fu37MuR7A3bVVdyXPAdxgOnXPn8fH0jZZrkV7_a_RELVmzPwa7eDnlIC2Z_Kew-AekAlXPJtA2-29mXahWj_SSPkDq2SAfRRJZ0NGnRwiBtUrgOGV-GCx0tBg/s1600-h/47.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz00SDojbhFttBGPX680fu37MuR7A3bVVdyXPAdxgOnXPn8fH0jZZrkV7_a_RELVmzPwa7eDnlIC2Z_Kew-AekAlXPJtA2-29mXahWj_SSPkDq2SAfRRJZ0NGnRwiBtUrgOGV-GCx0tBg/s400/47.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5262504491140279682" border="0" /></a><span style="font-style: italic;">El senyor de la gorra vermella em va deixar baixar al fons del mar. Em va dir que no tingués por, que no passaria res, que tot aniria bé i que si hi havia algún problema ell m'ajudaria. També em va dir que vigilés amb les sirenes, que enreden molt. Em va recomanar que si en trobava una no l'havia d'escoltar ni mirar als ulls, no li havia de fer cas, simplement havia de donar-li l'esquena i fer com si no l'hagués vist. Em va dir que la immersió seria curta, només una estona. Em va dir que sempre recordaria aquell moment, intens, aquella primera vegada. I així ho recordo, ara mateix, tan a prop que encara estic sota l'aigua, esperant que alguna sirena m'agafi del peu i se m'emporti allà al fons, allà a dins, al final, al lloc on s'acaba el mar i comença una altra cosa, una cosa que no conec i que em moro per arribar a veure.<br /><br />Només quan arribi aquest dia podré saber què hi ha a l'altre costat. Mentrestant ho imaginaré, ho somniaré, m'ho inventaré...</span><br /></div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-69718657964284536372008-10-28T12:47:00.002+01:002008-10-28T14:33:57.842+01:00Capítol 5. Paraules<div style="text-align: center;"><object height="302" width="400"> <param name="allowfullscreen" value="true"> <param name="allowscriptaccess" value="always"> <param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=2088658&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1"> <embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=2088658&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" height="302" width="400"></embed></object><br /></div><div style="text-align: justify;">No només hi ha imatges, les imatges de les cintes o de les fotos, el rastre de les noies també es compon de paraules, escrites i dites. És per això que el noi les escolta i les llegeix. Són paraules que diuen molt. Hi ha el diari, les anotacions del viatge, que el noi s'entreté a llegir silenciosament. També hi ha dues cartes, de fa temps, de les noies petites, que igualment llegeix amb l'afany de trobar-hi alguna cosa. I hi ha un poema... Però també hi ha silenci, l'absència de paraules, gairebé l'absència de les noies, el seu son etern. El noi tem aquest silenci i l'omple amb imatges, endavant i enrere, amb pensaments i amb un temps que passa sense repòs, dilatat, cada dia més mort.</div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-71135602203167431082008-10-28T12:34:00.005+01:002008-10-28T12:46:18.184+01:00Llegeixes igual que respires<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBL6qJBtxixIkUusq0bHVp-ESDvNRpcwRW20HA74L1VTe_aUWhy5H_2OU5AaCUbXwMUzcy2WSdIWhPkRqQfqlGtK6k2t_TeuO82NpUQJzByH0g9YGHIXf1ydRmG_5zNf2PcRqFaPYqnQ8/s1600-h/45.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 270px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBL6qJBtxixIkUusq0bHVp-ESDvNRpcwRW20HA74L1VTe_aUWhy5H_2OU5AaCUbXwMUzcy2WSdIWhPkRqQfqlGtK6k2t_TeuO82NpUQJzByH0g9YGHIXf1ydRmG_5zNf2PcRqFaPYqnQ8/s400/45.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5262168792927947042" border="0" /></a>Agafes les paraules perquè estan vives, les agafes perquè les vols. Necessites tenir-les a la vora, a tocar, sentir-les i saber-les ben a prop, ben endins. Et fan riure i et fan pensar, et fan mal i et fan cridar. Les escrius, les guardes, les esborres, les oblides... Les llegeixes i les tornes a llegir. Encara que punxin les estimes, encara que t'ofeguin les necessites. Les dius i les sents. Llegeixes igual que respires. </div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-4015425025238279312008-10-19T20:55:00.001+02:002008-10-22T12:02:38.648+02:00Capítol 4. Irene<div style="text-align: center;"><object height="302" width="400"> <param name="allowfullscreen" value="true"> <param name="allowscriptaccess" value="always"> <param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=2007057&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1"> <embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=2007057&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" height="302" width="400"></embed></object><br /></div><div style="text-align: justify;">El noi pensa la Irene, la imagina. Intenta esbrinar qui és aquesta noia, com se sent, què fa. Observa que és més discreta que la María, més tímida, que passa gairebé de puntetes, que sovint és ella qui grava amb la videocàmera i per això no la veu. És la noia que congela el temps. És la noia que, en bona part, ha portat fins al noi tota aquesta memòria íntima i personal. És la Irene, l'altra noia, aquella que quan es comença a recordar desapareix i ja no hi és.<br /></div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-56382824380394256932008-10-19T18:51:00.006+02:002008-10-19T20:55:32.237+02:00Aquesta nit<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib9N-NT7o2mymjYXf-RNv-pGFqGWlTSdVAPEgUzMpVUQUQ3j5hrucWEZ5smziqCsWTb3P23bfBXGrrUdTLFE_AOr3H1xgTj6Ym1vkqvTIuARWmAyZRVjckghWe05S8vR2x285_SN4VCXU/s1600-h/44.png"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib9N-NT7o2mymjYXf-RNv-pGFqGWlTSdVAPEgUzMpVUQUQ3j5hrucWEZ5smziqCsWTb3P23bfBXGrrUdTLFE_AOr3H1xgTj6Ym1vkqvTIuARWmAyZRVjckghWe05S8vR2x285_SN4VCXU/s400/44.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5258909429917334530" border="0" /></a><span style="font-style: italic;">Aquesta nit he vist un lloc on les coses es mouen endavant i enrere, on tot passa sense aturar-se, on tot comença on acaba i acaba on comença, on no hi ha temps per al temps... Aquesta nit he vist un lloc que m'ha agradat, he decidit quedar-m'hi.<br /></span></div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-58337956730443946342008-10-19T18:27:00.008+02:002008-10-19T18:50:34.767+02:00El vent que vols...<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHg_E6RoFTRpQu4GUp9N_QObbpND1ZUbiKuMNw8w2xJog0OE4nLSJHpa00PRVVmTJBz0QIc1ECNxFKCJ8wVzw_oNpSeJxS-1BiPl2xT05ccO6wdPhEO-41X9h_tMUY5hg8ocnvfjIeGB8/s1600-h/43.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHg_E6RoFTRpQu4GUp9N_QObbpND1ZUbiKuMNw8w2xJog0OE4nLSJHpa00PRVVmTJBz0QIc1ECNxFKCJ8wVzw_oNpSeJxS-1BiPl2xT05ccO6wdPhEO-41X9h_tMUY5hg8ocnvfjIeGB8/s400/43.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5258905680059008034" border="0" /></a>Bufa el vent, bufes tu. Voles amunt i no tens por. No pateixes, no caus. Plores una mica, només una mica, de tan contenta, de tan feliç, de tan lluny que has arribat. Agafes aire, respires vent, i la boca freda, gelada, i la cara, i la última llàgrima que ja s'asseca. Només tu i el cel. I el mar. Bufa el vent, el vent que vols, el vent que ets.<br /></div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-39372465765593388472008-10-18T12:38:00.002+02:002008-10-18T15:15:25.139+02:00Els ulls tancats<div style="text-align: justify;"><div style="text-align: center;"><object height="302" width="400"> <param name="allowfullscreen" value="true"> <param name="allowscriptaccess" value="always"> <param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=1998787&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1"> <embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=1998787&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" height="302" width="400"></embed></object><br /></div><div style="text-align: justify;">La Irene i la María expliquen un conte entre les dues, l'inventen sobre la marxa. És la història d'una nena que s'assembla a elles, o potser la història d'una nena a qui es voldrien assemblar.</div></div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-57405071353755767462008-10-17T14:05:00.006+02:002008-10-17T14:13:34.070+02:00Peso mucho<div style="text-align: justify;"><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;"><object height="302" width="400"> <param name="allowfullscreen" value="true"> <param name="allowscriptaccess" value="always"> <param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=1991280&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1"> <embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=1991280&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" height="302" width="400"></embed></object></span><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-style: italic;">Simplement tenia ganes de tirar-te a la piscina vestida. Mullar-nos. M'ha agradat. M'ha agradat jugar a ofegar-te, mossegar-te, fer-te pessigolles. M'ha agradat estar a la piscina amb tu. Ara pesem més...</span><br /></div></div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-81808548462131182932008-10-16T13:46:00.007+02:002008-10-16T14:08:19.060+02:00El cel al damunt<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5B0BRz6UlwCQKkzLygVMnyFYQJNbXlFlmdXlpMHvLux18J0rg-KZx4guCpcGuU7Pnz8YDxLGGnK8m_C6KBAAO8HFxRkxmMS5k1VnGyLpOr3fvavo8aI02_wBQamCihyZKoe5nYrk0WZ4/s1600-h/40.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5B0BRz6UlwCQKkzLygVMnyFYQJNbXlFlmdXlpMHvLux18J0rg-KZx4guCpcGuU7Pnz8YDxLGGnK8m_C6KBAAO8HFxRkxmMS5k1VnGyLpOr3fvavo8aI02_wBQamCihyZKoe5nYrk0WZ4/s400/40.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5257722381710221378" border="0" /></a><span style="font-style: italic;">Un dia, no sé quan, no sé com, el cel em caurà al damunt. Serà el final. Em caurà de tant mirar-lo. Em caurà i em farà bé. Una fredor que mata em pujarà per tot el cos, serà un instant. Els ulls oberts, per sempre més. I un núvol de cotó fluix que abans no hi era.</span><br /></div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-88779164205510524932008-10-13T20:38:00.013+02:002008-10-14T12:05:26.741+02:00L'infinit<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFrEM1LBYqeByHv9bicmm37pt2IqD4l-ywiCGo-71eULldjpOmj3obACqOBwqtQg7keJVRESwd2aX2ZdHCHSh1EaXw-WIgUqiwAmmTkV7tejyHcwIZ5iBOUAlyXbiWMo-WOsZbk79uCsk/s1600-h/39.png"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFrEM1LBYqeByHv9bicmm37pt2IqD4l-ywiCGo-71eULldjpOmj3obACqOBwqtQg7keJVRESwd2aX2ZdHCHSh1EaXw-WIgUqiwAmmTkV7tejyHcwIZ5iBOUAlyXbiWMo-WOsZbk79uCsk/s400/39.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5256710986493041458" border="0" /></a>És tan llarg que ni comença ni acaba. I pensar-lo fa mal i deixa ferida...<br /></div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-13550246683187790892008-10-13T20:18:00.004+02:002008-10-13T20:35:35.596+02:00Un gust dolç de quan era petita<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT0Jd7nQY-VA83nKfaeNOQoaoGbNJ-FuOAbsNzEPZlSKmWyHZhbIlpa2G94VBIw3oP8i5E0CLeaAF0ZlE1Nknbnqyaa1WTm8tWA5PLd5sFHofyhLcT-PHkDf6tW_LCiIYeDv7c5pNvQ4U/s1600-h/38.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT0Jd7nQY-VA83nKfaeNOQoaoGbNJ-FuOAbsNzEPZlSKmWyHZhbIlpa2G94VBIw3oP8i5E0CLeaAF0ZlE1Nknbnqyaa1WTm8tWA5PLd5sFHofyhLcT-PHkDf6tW_LCiIYeDv7c5pNvQ4U/s400/38.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5256708662211622898" border="0" /></a>Beure cola a l'estiu, a l'ombra, a tocar de la platja, amb gel i llimona, beure cola a poc a poc, beure cola i escoltar el so del mar, de les onades que arriben a la sorra, moure els glaçons quan ja s'acaba, menjar-se'n un, ben fred, la boca freda, encara amb gust a cola, però tot és aigua, i la llimona, sencera, mastegar-la tota lentament.<br /><span style="font-style: italic;"><br />I </span><span style="font-style: italic;">em mullo els llavis i sento un gust dolç de quan era petita.</span><br /></div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-5996933891577684542008-10-13T10:42:00.011+02:002008-10-13T10:57:05.812+02:00La senyora de la cistelleria<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimwladPQaMRMv4RRnshLEkNWxcq3XsHKa4CN9pttgqmpDaF6N9FQd935axTAD-X5_mxaQF7C46XwJntI0MQ1vKkTQ_u1LsAktl508Pa9XMlbE_VvIibKffsWgcmXnSOuWxRwy6NekR0WA/s1600-h/37.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimwladPQaMRMv4RRnshLEkNWxcq3XsHKa4CN9pttgqmpDaF6N9FQd935axTAD-X5_mxaQF7C46XwJntI0MQ1vKkTQ_u1LsAktl508Pa9XMlbE_VvIibKffsWgcmXnSOuWxRwy6NekR0WA/s400/37.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5256558439863205218" border="0" /></a>La senyora de la cistelleria diu que Eivissa era millor abans, molt millor. Diu que ara hi ha massa gent, massa festa. Hi ha massa tonteria. La María li vol fer una fotografia i ella diu que no, que no vol sortir, que li fa vergonya, que potser uns anys abans encara li hagués dit que sí, però que ara no, que ja no té edat per aquestes coses, que ja és gran...<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">La María no li fa cas i li diu que segur que sortirà molt guapa, tan guapa com és. I fa la fotografia. I un fantasma apareix a la imatge, tot de llum. I amb una veueta trencada torna a dir que Eivissa era millor abans.</div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-83968611422379635752008-10-12T21:52:00.001+02:002008-10-12T21:54:00.601+02:00Capítol 3. María<div style="text-align: center;"><object height="302" width="400"> <param name="allowfullscreen" value="true"> <param name="allowscriptaccess" value="always"> <param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=1946372&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1"> <embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=1946372&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00adef&fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" height="302" width="400"></embed></object><br /></div><div style="text-align: justify;">El noi pensa la María, la mira i la reconstrueix. El seu viatge, la seva immersió al món de les dues noies passa avui per fixar-se concretament en la María. Com sempre, a través de les imatges de les cintes, a través d'un rastre imprevist, el noi s'acosta a la figura de la María amb l'esperança de sentir-la a prop, amb la intenció de reflexionar sobre ella i entendre-la, des de dins però també des de fora. Avui, una vegada més, les absències són presències.</div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3875028951114391228.post-88047231790668677652008-10-06T20:54:00.004+02:002008-10-06T21:13:27.283+02:00No sé on<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzz0utJJOCwsLnTwPBARwS-XnPTSaA1FfU9o6GUrPAkUxmOrnqKev9cb_kx64bhpc440c0Jt_bRJB0-r5GCYPXPt3ZLl2Ou1jr1iKFTE8d9MqLagvkMWqRD8pf3eIXzn4mMulQ2HUMPWg/s1600-h/35.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzz0utJJOCwsLnTwPBARwS-XnPTSaA1FfU9o6GUrPAkUxmOrnqKev9cb_kx64bhpc440c0Jt_bRJB0-r5GCYPXPt3ZLl2Ou1jr1iKFTE8d9MqLagvkMWqRD8pf3eIXzn4mMulQ2HUMPWg/s400/35.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5254120543544222370" border="0" /></a><span style="font-style: italic;">Me'n vaig, no sé on. Me n'he anat, no sé on. Em sento bé, em sento. Estic aquí, estic allà, estic endins. Estic en una piscina, sóc l'aigua. Estic en una piscina, sóc el mar. Aigua salada, aigua calenta, la lluna al cel; tot és silenci. Podria dormir, podria somniar, podria flotar... Podria. No sé on, vull anar, vull nedar, vull volar. No sé on, vull estimar. Em sento bé, em sento. Estic en una piscina, no sé on.</span><br /></div>La càmera enamoradahttp://www.blogger.com/profile/06549161194320483242noreply@blogger.com1