L'aigua embolica les noies, les mou i les porta fins al noi, com dues sirenes dins una peixera, com dues figures atrapades dins un televisor. El noi no deixa d'observar-les, les pensa i juga a imaginar que neda amb elles, que és al mar de la memòria, que les mira, que les pot tocar. Somnia que travessa els límits de la pantalla i els límits del temps, somnia que la il·lusió s'ha fet realitat. Però també dubta i toca de peus a terra. I pensa que a l'aigua només hi ha records, temps congelat, com el rastre d'aquelles històries entre sirenes i pescadors.
2 de nov. 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Uuuaaauuuu! Com m'ha agradat el capítol de l'aigua, i la història de la sirena i el pescador.
I jo em pregunto...que farà aquest noi misteriós que només viu de les imatges de les noies quan s'acabi la sèrie?
Doncs....m'inventaré una història per ell.
I el senyor de la gorra vermella.
Trovarà el tresor?
Flipando con este capítulo del agua. Es muy sensible y s dicen cosas realmente bonitas. Y las imágenes son espectaculares.Ganas de ver el último. Suerte!
David
Ja estic preparada. Avui passen l'últim capítol de la sèrie i no em vull perdre el final d'aquesta història que tant profundament m'ha arribat al cor.
¡Es que la sensibilitat es hereditària!
Felicito a tot l'equip per els bons moments que m'han fet passar i per gaudir de tanta bellesa visual.
Publica un comentari a l'entrada