2 de nov. 2008

I t'abraço perquè plores...

L'abraçada, el silenci, una estona, la respiració, la teva olor, el teu cos. El temps que s'atura, el temps que corre. Les coses que hem fet i les coses que hem de fer. Tota la tarda parlant, tota la tarda escoltant. El mar, el cel, el vent que bufa, els núvols que passen. Només una altra abraçada ens pot separar. I t'abraço perquè plores, però si no també.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

quins records....
Montse (Irene)

Anònim ha dit...

aquélla cueva...

sa_rosita95 ha dit...

ola de donde eres