El noi comença la seva immersió personal. Descobreix el tresor, que no és una altra cosa que memòria, la memòria de dues noies que estan de vacances; un tresor íntim en forma de cintes de vídeo, de pàgines escrites d'un diari conjunt, de fotografies, de cartes... Tot un món, un món que el noi es disposa a observar, mentre les dues noies, imatges dins la imatge, dins un temps congelat, se li apareixen com dos fantasmes a l'espera d'una nova vida.
5 d’oct. 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Molt poetic, preciós.
Sort.
Endavant.
Molt bonic, molt poètic i amb la sensibilitat a flor de pell.
Aunque no entiendo el catalán del todo, me encanta lo que he visto hasta ahora. Particularmente la actriz que hace de María, por su naturalidad y su frescura. Además es muy guapa...
Ánimo.
Publica un comentari a l'entrada