29 d’oct. 2008

Mentrestant...

El senyor de la gorra vermella em va deixar baixar al fons del mar. Em va dir que no tingués por, que no passaria res, que tot aniria bé i que si hi havia algún problema ell m'ajudaria. També em va dir que vigilés amb les sirenes, que enreden molt. Em va recomanar que si en trobava una no l'havia d'escoltar ni mirar als ulls, no li havia de fer cas, simplement havia de donar-li l'esquena i fer com si no l'hagués vist. Em va dir que la immersió seria curta, només una estona. Em va dir que sempre recordaria aquell moment, intens, aquella primera vegada. I així ho recordo, ara mateix, tan a prop que encara estic sota l'aigua, esperant que alguna sirena m'agafi del peu i se m'emporti allà al fons, allà a dins, al final, al lloc on s'acaba el mar i comença una altra cosa, una cosa que no conec i que em moro per arribar a veure.

Només quan arribi aquest dia podré saber què hi ha a l'altre costat. Mentrestant ho imaginaré, ho somniaré, m'ho inventaré...