Bufa el vent, bufes tu. Voles amunt i no tens por. No pateixes, no caus. Plores una mica, només una mica, de tan contenta, de tan feliç, de tan lluny que has arribat. Agafes aire, respires vent, i la boca freda, gelada, i la cara, i la última llàgrima que ja s'asseca. Només tu i el cel. I el mar. Bufa el vent, el vent que vols, el vent que ets.
19 d’oct. 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada