12 d’oct. 2008

Capítol 3. María


El noi pensa la María, la mira i la reconstrueix. El seu viatge, la seva immersió al món de les dues noies passa avui per fixar-se concretament en la María. Com sempre, a través de les imatges de les cintes, a través d'un rastre imprevist, el noi s'acosta a la figura de la María amb l'esperança de sentir-la a prop, amb la intenció de reflexionar sobre ella i entendre-la, des de dins però també des de fora. Avui, una vegada més, les absències són presències.

1 comentari:

Anònim ha dit...

María García, la María eres tú.Estás fantástica...ya lo veo muchas veces, que tienes algo, que no se puede explicar. O a lo mejor, sí, tienes LUZ.Un beso fuerte y seguiré mirándolos pokito a poko.
Ana P.