5 d’oct. 2008

Capítol 2. Fantasmes


El noi comença la seva immersió personal. Descobreix el tresor, que no és una altra cosa que memòria, la memòria de dues noies que estan de vacances; un tresor íntim en forma de cintes de vídeo, de pàgines escrites d'un diari conjunt, de fotografies, de cartes... Tot un món, un món que el noi es disposa a observar, mentre les dues noies, imatges dins la imatge, dins un temps congelat, se li apareixen com dos fantasmes a l'espera d'una nova vida.

3 comentaris:

Flor ha dit...

Molt poetic, preciós.
Sort.
Endavant.

Anònim ha dit...

Molt bonic, molt poètic i amb la sensibilitat a flor de pell.

Anònim ha dit...

Aunque no entiendo el catalán del todo, me encanta lo que he visto hasta ahora. Particularmente la actriz que hace de María, por su naturalidad y su frescura. Además es muy guapa...

Ánimo.