27 de set. 2008

Com un ofec

Un crit com un ofec. L'aigua que ofega i no escalfa... Un crit fred. Sord.

Al fons del mar hi ha una noia que recorda,
una noia que recordo...
Al fons del mar, un crit apagat. Al fons del mar...
I com un ofec, un cos fred.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'encanta, preciós! Que tingueu molta sort!

Anònim ha dit...

Uaaaaaaaa he vist el primer capítol i m'he posat trista i tonta. Quina cosa més preciosa. Molt bonica aquesta història i la música és perfecta i quins colors les imatges. Vull més! Petonets

Laura