La Irene i la María van deixar el seu rastre gravat en cintes de vídeo, com a l'espera d'esfumar-se, com a l'espera de perdre's i deixar de ser. Ara són imatges i sons. I res més.Quantes cintes he de gravar per poder-te recordar?
Quantes cintes he d'esborrar per poder-te oblidar?
Cintes que esperen, cintes que fan memòria. Cintes que miren endavant i miren enrere, cintes que s'aturen. Cintes que contenen el temps, cintes que el desordenen. Cintes que respiren i que són vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada