El dia que la María va voler entrar dins el projecte. Només havia d'anar a un lloc, parlar una mica d'ella mateixa davant una càmera i mirar una fotografia, explicar-la, dir què l'hi suggeria. Va ser la primera a venir i quan va marxar, el personatge ja era seu.
25 de nov. 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 comentaris:
M'agrada aquest càsting
k maja
guapa
Hola he borrat els darrers comentaris d'aquesta entrada, sobre la producció de la sèrie... Si voleu us podeu posar en contacte amb mi directament a través del mail de la sèrie ireneimaria@yahoo.es. Així us podré respondre personalment qualsevol pregunta.
Quina edat tens Lluís de Sola?
En tinc vint-i-set i mig.
Habrá nueva serie?
Tenim nova sèrie, que arribarà aviat. Tot just hi estem treballant. Si en vols més informació envian's un mail.
Bones, ahir per la nit vaig veure el curtmetratge per la tv.
Em va imnotitzar, i he vist els vostres capítols. Realment acabo de participar en un curtmetratge que té l'essencia d'aquestes sirenes.
He escrit sobre la maria sense coneixer-la, però espero que us agradi la història del seu jo que
també es un meu jo.
ostres em van deixar impresionada els capitols que vaig veure ahir a la nit per la tele.
que bé que es facin coses d'aquest nivell, endevant! (:
Moltes gràcies pel teu comentari. M'agrada que t'hagi agradat i que ens ho hagis volgut dir. I estigues atenta perquè aquest diumenge estrenem nou programa, es diu Elògi dera Nhèu. A veure si te'l mires...
Per casualitat vaig veure alguns capítols per la tele. Em vaig quedar realment enganxat. Per a mi és una mena de poesia visual, cadascú es pot fer la seva pròpia lectura i sobretot deixar anar els pensaments més enllà. Felicitats, està molt i molt bé
Moltíssimes gràcies pel comentari.
Fa un mes aproximadament, a altes hores de la matinada, vaig tenir el plaer de veure un bon grapat dels vostres curts, i em vaig quedar ben flipat... Tenia molta son però no em podia adormir, em van agradar molt i encara que no sé ben be el perquè, em vaig sentir molt identificat amb la vostra manera de veure, de viure i de sentir. El diumenge, també per casualitat, o potser no, la programació de les tvs "oficials" sol ser nefasta, també vaig enganxar "Elògi dera Nhèu", que també em va agradar molt i encara més que fos en aranès. Felicitats i gràcies per aconseguir que anem més enllà dels standards, tot fent volar la nostra imaginació
Hola Toni, moltes i moltíssimes gràcies pel teu comentari. M'ha fet molta il·lusió, de veritat. M'alegra saber que hi ha algú al darrere que ens mira i sobretot m'alegra rebre comentaris com el teu. Tot això que dius m'encanta. Espero que d'alguna forma puguis anar-nos seguint. Farem el que puguem. Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada