Una gran ciutat i un noi solitari. És de nit i tot es fon. Els fanals dels carrers s'encenen i el noi passeja a la recerca d'imatges i sons. Busca a les escombraries, necessita trobar imatges i sons. Necessita trobar memòria... I sempre en troba. S'alimenta de cintes de vídeo. I una nit, al costat d'un contenidor, troba una caixa. És un tresor, immens.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
El primer capítol ja m'ha posat la pell de gallina, i tant sols l'he vist a través del bloc, en una pantalla que m'encegava. Preciós, fantástic, sublim.
Felicitats!!!!
És genial!!!!
Esto es pura poesía... quina meravella! Quina delicadesa i quina mirada tan "endins".
Publica un comentari a l'entrada