18 d’ag. 2008

La càmera enamorada

Sempre mira, sempre escolta. Sempre espera i sempre estima. Respira... S'enamora. Diu allò que veu i veu allò que diu. És la càmera enamorada. Mai no enganya. I sempre estima i sempre escolta.

La María s'hi agafa fort perquè no se l'emporti el vent. Els ulls a dins. Mira el cel i mira el mar. I es mira a ella mateixa que vola fins al final.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Miro el cielo a través de la cámara enamorada, y alli en la lejanía descubro un mundo lleno de color.

Nen-mosca! ha dit...

Lluis! Fa molt de temps que no se com posarme en contacte amb tu i te mirat pel facebook i tot pero no et trobu en lloc. Tampoc se si trucarte perque putser t'has canviat de mobil o ya ni t'enrecordes de mi pero bueno, per refrescar-te la memoria et donare un par de pistes...
Uns quans anys enrere, una tardor, un noi, un pis a barcelona, una idea, un fracas, una transformacio en mosca, un nen que es deia Alex, que li agradava molt endreçar les coses... Ara millor?
Be doncs si d'alguna manera o una altre llegeixes aixo, enviem una senyal de fum o escriume al meu correu i parlem. Petons
aleejaandroo5@hotmail.com