El quadern

Les noies escriuen. Escriuen en un quadern les coses que pensen i les coses que senten. Sempre havia volgut llegir un quadern de noia, un diari, les anotacions íntimes que una noia escriu en secret, en un silenci que no comparteix mai amb ningú. M’agrada la idea. Aquest quadern em dóna a poc a poc moltes pistes sobre la Irene i la María. Sóc un intrús. Entro en un món de paraules que no em pertany, en un món personal escrit d’amagat. Penso que si les noies em veuen, si em descobreixen llegint el quadern, no s’enfadaran. M’agradaria creure que no. Decideixo pensar que fins i tot els agradaria que ho llegís… I això és el que més em motiva. Les imagino atentes, observant-me, impacients perquè arribi a aquella pàgina, a aquella línia tan secreta, a aquell tros tan seu que les defineix i les retrata, a aquella part tant interior que només s’escriu i que mai es diu.