19 d’ag. 2008

Paperets #2

Jugar a deixar-se missatges a la videocàmera, que prometen que no veuran fins a la tornada. Són missatges que finalment queden pendents. Coses per dir, coses per escoltar…

Parlar una llengua inventada. I comunicar-se! Parlar sense parlar, cridar sense cridar.

Sota l’aigua amb la videocàmera. Al mar, a la piscina, sota la pluja i a la dutxa.