18 d’ag. 2008

Paraules que s'esborren

La Irene troba un paper al mar, un paper a trossets, xop, gairebé desfet. Hi té algunes paraules escrites, paraules mullades. No entén què hi diu, està escrit en un idioma que no coneix, però dedueix que és una llista. Pot ser una llista de la compra. O una llista de coses que s'han de fer... O una llista de llocs per anar a visitar. Fins i tot una llista de somnis, de desitjos. Una llista de voluntats. O de principis. Però decideix pensar que simplement és una llista, una llista inventada, en una llengua inventada, una llista de coses que no són res però que poden ser molt... I si no s'afanya a desxifrar-les, desapareixeran i seran encara menys.